L'EXAMEN DE SELECTIVITAT

L'inici d'aquest conte està estret d'un fragment adaptat del llibre:
Casariego, M., Qué poca prisa se da el amor, 1997, Anaya.

(L'administrador...)

Estava fart! Tot l'any estudiant com un porc i em suspenen la selectivitat! A mi, que he tret les millors notes de tota la classe. I a qui han aprovat? Doncs al gamberro de l'Eugeni. Gamberro i tonto, perquè més tonto i no neix.

Penso que els que els havien de corregir els exàmens ni se'ls havien mirat i havien posat les notes a l'atzar. Sinó, com es possible que jo surti content de l'examen i tregui un 2,4 i el memo de l'Eugeni tregui un 7,4, la nota més alta de la classe?

(Julián García López)

Jo crec que m’ha canviat l’examen , però el professor diu que l'Eugeni ha estudiat tot i que no ho pot saber per que no viu amb ell, es clar. A l’endemà següent vaig estar preguntant a tot els nois, noies i professors, fins que l'home de manteniment em va explicar que per la nit va veure a un noi pels passadissos de la facultat. Em va explicar com era i vaig posar l’orella. Era un noi alt, amb el cabell roig, portava una samarreta vermella, amb uns pantalons texans. Però no li va poder veure la cara perquè estava fosc. El que jo deia: no podia ser un altre que l'Eugeni!