LA MOMIA DEL CAIRE

L'inici d'aquest conte està estret d'un fragment adaptat del llibre:
Calderón, E., La momia que me amó, 1998, Anaya.

(L'administrador...)

Sempre havia pensat que sota les benes que recobreixen tot el cos d'una mòmia havia un cor bategant. Es per això que guardava un munt de preguntes per aquell possible dia en que tingués l'oportunitat de trobar-me una cara a cara. El que mai havia pogut imaginar era que, arribat el moment, fos ella la que em preguntés a mi.
Que què em, va preguntar? Doncs va dir el meu nom, molt fluixet, entre interrogacions...
Clara? - va dir.


(Rocio Salido Piñol)

Jo li vaig dir emocionada:

- Feia molt de temps que esperava aquesta trobada i després de tant de temps finalment ho he aconseguit.

- Me n’alegro; em va dir – jo estic molt contenta perquè ho has aconseguit .

Llavors em vaig apropar i ho vaig comprovar. Li vaig agafar la ma i vaig sentir els seu escalfor. Jo no m'ho vaig creure tenia la ma de una mòmia i ella em va agafa fort, va baixar i a l’orella em va dir:

- M’has d’ajudar. Només tu ho pots fer, sinó acomiadat dels éssers que t’estimen.