INTRODUCCIÓ

Aquest Blog ha estat fet pels alumnes de l'Aula Oberta de l'IES Badia del Vallès.

Els inicis de cada conte han estat estrets de fragments adaptats de llibres de literatura juvenil. Els alumnes que participen en el projecte s'inventen com pot continuar casdascuna de les històries i, posteriorment, un altre company la continua en el punt on aquest l'ha deixat. Així anem construint un "conte compartit", fruit de la imaginació de tots ells.

Esperem que us agradin. I no dubteu en publicar les vostres opinions. Seran ben rebudes.

L'administrador

L'AMIGA "MASSA-AMIGA"

L'inici d'aquest conte està estret d'un fragment adaptat del llibre:
Martín, A. i Ribera, J., Flanagan 007, 1998, Anaya.

(L'administrador...)
Aquell dimarts, primer dia de classe després de les vacances de Setmana Santa, no vaig anar a l'institut. Ni el dimecres, ni el dijous, ni el divendres. Estava massa ocupat salvant la vida de la meva amiga Andrea... una amiga
massa-amiga.

(Mario Fàbrega Quílez)

L'EXAMEN DE SELECTIVITAT

L'inici d'aquest conte està estret d'un fragment adaptat del llibre:
Casariego, M., Qué poca prisa se da el amor, 1997, Anaya.

(L'administrador...)

Estava fart! Tot l'any estudiant com un porc i em suspenen la selectivitat! A mi, que he tret les millors notes de tota la classe. I a qui han aprovat? Doncs al gamberro de l'Eugeni. Gamberro i tonto, perquè més tonto i no neix.

Penso que els que els havien de corregir els exàmens ni se'ls havien mirat i havien posat les notes a l'atzar. Sinó, com es possible que jo surti content de l'examen i tregui un 2,4 i el memo de l'Eugeni tregui un 7,4, la nota més alta de la classe?

(Julián García López)

Jo crec que m’ha canviat l’examen , però el professor diu que l'Eugeni ha estudiat tot i que no ho pot saber per que no viu amb ell, es clar. A l’endemà següent vaig estar preguntant a tot els nois, noies i professors, fins que l'home de manteniment em va explicar que per la nit va veure a un noi pels passadissos de la facultat. Em va explicar com era i vaig posar l’orella. Era un noi alt, amb el cabell roig, portava una samarreta vermella, amb uns pantalons texans. Però no li va poder veure la cara perquè estava fosc. El que jo deia: no podia ser un altre que l'Eugeni!

LA MOMIA DEL CAIRE

L'inici d'aquest conte està estret d'un fragment adaptat del llibre:
Calderón, E., La momia que me amó, 1998, Anaya.

(L'administrador...)

Sempre havia pensat que sota les benes que recobreixen tot el cos d'una mòmia havia un cor bategant. Es per això que guardava un munt de preguntes per aquell possible dia en que tingués l'oportunitat de trobar-me una cara a cara. El que mai havia pogut imaginar era que, arribat el moment, fos ella la que em preguntés a mi.
Que què em, va preguntar? Doncs va dir el meu nom, molt fluixet, entre interrogacions...
Clara? - va dir.


(Rocio Salido Piñol)

Jo li vaig dir emocionada:

- Feia molt de temps que esperava aquesta trobada i després de tant de temps finalment ho he aconseguit.

- Me n’alegro; em va dir – jo estic molt contenta perquè ho has aconseguit .

Llavors em vaig apropar i ho vaig comprovar. Li vaig agafar la ma i vaig sentir els seu escalfor. Jo no m'ho vaig creure tenia la ma de una mòmia i ella em va agafa fort, va baixar i a l’orella em va dir:

- M’has d’ajudar. Només tu ho pots fer, sinó acomiadat dels éssers que t’estimen.

UNES VACANCES APASIONANTS

L'inici d'aquest conte està estret d'un fragment adaptat del llibre:
Alonso, M.L., L'impostor, 1996, Ed. Barcanova.

(L'administrador...)

50.000 metres d'altura, 50ºC sota zero a l'exterior, una velocitat de 650 quilòmetres per hora. Per a l'hostessa de vol que anunciava les dades sense cap èmfasi, i per la immensa majoria dels passatgers, es tractava només de xifres sense gaire significat... pura rutina.

Però per a mi era molt diferent. Jo tenia 16 anys i aquell era el meu primer vol en avió. Des d'allà dalt, el cel tenia aquell blau intens que fa pensar en les vacances.

(Pedro Velàzquez Godoy)

M’esperaven a Tokio, Japó. Llavors em vaig adormir i vaig tenir un somni molt bo una aventura que viuria al Japó. Em vaig despertar i l’avió va començar fer unes turbulències molt estranyes i vaig mirar per la finestra. Li vaig preguntar a l’hostessa de vol si tot allò era normal. Jo no la creia. Vaig posar-me a cridar desesperadament dient que volia parla amb el pilot. La gent estava cada vegada més nerviosa i jo també. L’hostessa de vol va dir-me:

-Seu, preguntaré al pilot.

El pilot va dir que si només volia parlar amb ell un moment estava d’acord. Em van portar a la cabina i vaig veure uns llamps per una banda i per l’altra un tornado. L’avió va començar a tremolar molt...